La mona

[Enric]

Doncs bé, aquest dilluns va ser el dia d'anar-la a menjar segons la tradició.

Així que crec que en podríem parlar.

Segons semble els nens que encara no havien fet la primera comunió reveien dels seus padrins de bateig un ou dur per cada any que tenie el nen.

La tradició va anar a derivant en que l'ou fos de xocolata i després es va acompanyar d'un pastis anomenat mona que tot i ésser fet pels padrins en un principi aviat els pastissers i van veure el negoci.

Actualment fins i tot s'estan substituint per filigranes de xocolata de tot tipus amb dibuixos i figuretes de Shin Shan o Ronaldinho.

Per no dir que actualment es menge mona fins molts anys després de fer la Primera Comunió.

Concretament, quin es l'àmbit geogràfic d'aquesta tradició? Quines particularitats té en cada lloc?

[Falgoní]

Això voldria saber jo també. N'hi ha a França de mones? I a altres llocs?

[Nikura]

Sí que n'hi ha a França de mones.

Tenim bombons de xocolata de tota mena : ous de totes mides, gallines, campanes, conills (més al nord del país, com a Alemanya).
Es diu que les mones i els ous de Pàsque cauen del cel, llençats en els jardins per les campanes de Roma que passen durant la nit. Més al nord de França, es diu que es conill que passa a repartir els ous per tot el jardí. Els nens sempre han d'anar buscant les coses amagades en el jardí... Té la seva gràcia.

[ramon]

Jo em pensava que la tradició de La Mona era purament catalana. De fet, a d'altres parts d'Espanya no la coneixen. Em consta que a l'Aragó ja fa temps que l'han adoptada...

I a França, té un nom especial la mona? Galette de Pâques, potser? (m'ho estic inventant, és clar...)

He llegit en algun lloc que la paraula "Mona" ve de l'àrab "Muhna" que vol dir "regal". Algú m'ho pot confirmar?

Jo sóc padrí del segon fill del meu germà, que tot just té un any (el meu fillol vull dir, no el meu germà! ) He exercit de padrí com cal portant-li una mona de xocolata (boníssima) amb uns quants cotxets escampats pel damunt. Li va agradar més la xocolata que els cotxets. No té un pèl de tonto el meu fillol. Per cert, es diu Biel.

[Nikura]

Jo també sóc padrí, d'una nena d'un any i escaigs que es diu Marion, segona filla (bé el primer és un fill...) del meu germà també... Però no li vaig poder portar cap mona perquè està als Alps...
Bé, pel nom de la mona a França doncs no ho sé... Jo sempre vaig sentir parlar dels "œufs de Pâques", els ous de Pàsqua però referint-se a les peces de xocolata més grans, diria que les diem senzillament: "poule en chocolat" o "cloche en chocolat"... Potser hi ha un nom però ara pensant-hi, no em vé res.

[Enric]

Peró a França es fa a tota França o sols a la Catalunya Nord? I al País Valencià i les illes Balears es fa?

[Nikura]

Que sàpiga, diria que a tota França. Jo sóc dels Alps i allà es fa...

[Castells]

A València és absolutament tradicional fer mones amb formes diverses d'animals i d'altres coses, amb ous bullits i amb anisets (boletes dolces de colors) posats per damunt...



I la llonganissa de Pascua on es menja?
Ací sí...

[Butch]

Aqui a la Catalunya del Nord per Pasqua és tradicional menjar la truita de pasqua, és una truita amb botifarra negra ("boudin noir catalan" en francès), fuet, llonganissa, "lardons" (petits trossos de ventresca), i ous, és clar. Aixo de la mona ho sé pas, lo que sé és que dins de la meua família mai he menjat una cosa que se digui mona...

[Enric]

A Andorra crec que també es fa la mona, o això deien a TV d'Andorra. Que estrany que no en fagin a Catalunya Nord. I ous de Pasqua?

[Nikura]

Estava a Andorra la Vella justament aquest cap de setmana i sí que se'n fan de mones de xocolata allà. Fan els tradicionals conills i gallines però també, campanes com a França, i esculptures com pessebres de xocolata i també, esculptures que s'assemblen als rams...


Butch, el que diuen mona aquí són les nostres gallines de xocolata et alii. No crec que hi hagi un nom en francès, sinó més bé un nom genèric "Chocolats de Pâques" o alguna cosa així.

[Butch]

Lo que vos voliï dir és que mai he menjat un pastis que se digui mona, sinó ous, gallines, campanes, conills de xicolata aixó sí, i com a cada Pasqua n'amaguem uns quants al jardí...