Projet Babel forum Babel
Contact - Règles du forum - Index du projet - Babéliens
INSCRIPTION - Connexion - Profil - Messages personnels
Clavier - Dictionnaires

Dictionnaire Babel

recherche sur le forum
bacàn (piémontais, ligurien) - Le mot du jour - Forum Babel
bacàn (piémontais, ligurien)

Créer un nouveau sujet Répondre au sujet Forum Babel Index -> Le mot du jour
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant
Auteur Message
giòrss



Inscrit le: 02 Aug 2007
Messages: 2778
Lieu: Barge - Piemont

Messageécrit le Wednesday 21 May 08, 10:15 Répondre en citant ce message   

Le mot piemontais "bacàn" = "paysan"
"Bacanàss"= "paysan ignorant ou grossier".
Aussi en Trentin "pagàn" signifie "paysan" [pagensianu(m)].
Le mot derive du lat. "paganus"= habitant du "pagus".
L'acception est negative...comme a tousjours etée negative l'acception de "paganus", pagano, païen, par l'eglise romaine.

A' Gênes, "bacàn" signifie "patron; particulier; proprietaire". Acception positive, qui est passée aussi dans le Lunfardo, la langue des emigrés italiens à Buenos Ayres.

Citation:
BACAN : persona adinerada, elegante, de buena pasar / Quien mantiene a una querida.


En Piemont, existe une acception positive de "bacàn" comme "personne elegante", mais seulement dans le milieu des paysans qui vivent dans les fermes (et non pas dans les petits centres).

En italien officiel, "pacchiano" (pakkiàno) =kitsch.

Dans le Sud de la peninsule italienne, "pacchiano" (terme desuet) = paysan (mais aussi "grossier").
"Pacchianella" = contadinella (en piemontais, "bacanòta").


Dernière édition par giòrss le Wednesday 21 May 08, 11:40; édité 1 fois
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
José
Animateur


Inscrit le: 16 Oct 2006
Messages: 10945
Lieu: Lyon

Messageécrit le Wednesday 21 May 08, 10:29 Répondre en citant ce message   

L'appellation "paysan" et ses dérivés a dans de nombreuses langues une connotation péjorative et méprisante.
Italien terrone est utilisé par les Italiens du Nord pour désigner les Italiens du Sud. Le terrone, c'est le cul-terreux, le plouc. Pour moi, descendant d'une lignée de paysans (et le 1er à ne pas l'être, en tout cas professionnellement), ce qui se veut une insulte est ridicule. Etre paysan est bien plus qu'un métier. C'est une activité noble et à l'heure où éclatent des émeutes de la faim en différents points du globe, l'image du paysan se rééquilibre : c'est celui qui nourrit les autres Clin d'œil .

@ Giorss : si tu as des infos sur le lunfardo, n'hésite pas à ouvrir un nouveau fil. Le lunfardo mêle-t-il des termes espagnols à l'italien ? Est-il d'inspiration gênoise comme on peut le comprendre dans ton post ?
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
giòrss



Inscrit le: 02 Aug 2007
Messages: 2778
Lieu: Barge - Piemont

Messageécrit le Wednesday 21 May 08, 10:42 Répondre en citant ce message   

Ah bon, mais oui... mais c'est l'eternel contraste entre la ville et la campagne qui provoque les acceptions negatives...
Je les ai seulement enregistrées.

Il y a une belle poesie medievale italienne: la Nascita del villano, du jongleur lombard "Matazon de Caligan" (Matazone da Caligano), qui represente bien le contraste.

http://www.silab.it/cgi-bin/poeweb.exe?t=0928020457&n=285&p=175&c=V

J'ouvrirai un fil sur le lunfardo.
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
José
Animateur


Inscrit le: 16 Oct 2006
Messages: 10945
Lieu: Lyon

Messageécrit le Wednesday 21 May 08, 10:58 Répondre en citant ce message   

C'est écrit en lombard ? Je n'ai pas eu le temps de bien lire mais ça semble abordable pour qui ne parle qu'italien. J'ai remarqué que le x revient à plusieurs reprises dans le texte.

Français vilain : paysan libre, habitant de la campagne, roturier (Moyen-Age)

Dans le titre, tu as donné ligure comme langue pour ton MDJ. En français, ligure tend à faire plutôt référence à la langue des Ligures (Antiquité). En français, on utilisera plutôt le terme ligurien, pour ne pas les confondre.
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
giòrss



Inscrit le: 02 Aug 2007
Messages: 2778
Lieu: Barge - Piemont

Messageécrit le Wednesday 21 May 08, 11:47 Répondre en citant ce message   

Merci, j'ai corrigé.

Non, le texte est en italien regional lombard medievale.
C'est un texte vulgaire mi-cultivé, avec des lombardismes.

Le lombard c'est comme-ça:
http://www.elmilanes.it/scuola.htm

Citation:

Vers la fin de November, al Circol Filològich Milanes l’è staa presentaa on liber che l’è ona vera rivoluzion per la coltura milanesa, ma anca internazional: la “Letteratura dialettale milanese itinerario antologico-critico dalle origini ai nostri giorni”, l’última (domà in sens cronològich, sperom) fadiga de vun di pilaster di nòster radis, el Professor Claudio Beretta.


Professor Beretta, prima de parlà del sò liber, el pò cuntà sù, per quella persòna ò do che la conossen minga, on quaicòss de la soa biografia e di sò òper?
Gh’hoo avuu tutti i esperienz che pò ‘vegh on òmm: student, soldaa sul Front Russo, commerciant, industrial, òmm de studi fin del principi, semper cont i oregg avèrt e con i oeugg pontata, per imparà: perchè la vita l’è bella fin che gh’è de imparà on queicòss, magari da on fattorin.

Perchè l’ha dedicaa tanto temp e tanti energii per la diffusion di nòster radis, semper pussee déboi, in d’on mond che l’è adree a andà vers la globalizzazion, che voeur dì omologazion de tutti i modèi in vun soll?
Per entusiasmo: la vita senza entusiasmo la var nagòtt. Quand che i Roman, dòmila ann fà hann occupaa quasi tutt el mond che allora se cognosseva, hann portaa la soa lingua, el latin, ma s’è formaa la prima globalizzazion. De l’Africa a la Germania, de la Siria a l’Inghilterra se pagava con la stessa moneda e se parlava la stessa lingua. Ma sòtta gh’era i dialett, ch’hinn restaa quasi senza cambiament a la distanza de dòmila ann. Incoeu vemm verso la globalizzazion; tutti parlom l’Ingles (che l’è on mist de Germanich e de Latin), ma i dialett resten. Pòdom nò preved el futur e come diventarann i lingu e dialett. Se smòrza i dialett se perd l’individualità e la varietà: per quest hoo miss come mòtto per la ‘letteradura’ una frase che Braudel l’aveva scritt giamò in del ’44, a Lubecca, in d’on camp de concentrament de la Wehrmacht, dove i scrittor eren rispettaa: quand che sparirann i dialett e i lungu locai gh’avaremm ona letteradura ‘monocorde’. Ma a quell ponto chì ghe rivaremm mai: la prima còssa che te domanden in di Stat Unii l’è de doe te vègnet e nòten subit el tò accent ch’el pò vess de l’Oregon ò del Texas.

Còssa gh’avariom de fà, second lù, per salvà e tramandà, soratutt ai pussee giovin e ai forestee, i dò categorii pussee difficil de tirà denter, la nòstra identità?
Come fann i Svizzer. La lingua nazional d’on Svizzer l’è el dialett che se parla al sò paes. Poeu pòden imparà i alter lingu nazionai e l’Ingles, ma el sò dialett l’è semper lì; e i cunt i a fann in del sò dialett. Inscì gh’emm de fà numm: vess avèrt a tutti i corrent de coltura, ma tegnì fermo quell che m’hann insegnaa i nòster gent.
Adess parlemm del liber, on laorà longh ona trenèna d’ann, on strument utilissim per fa passà ai milanes on certo sens de inferiorità vers la lingua e la coltura italiana, on strument ch’el ne fa comprend l’importanza, minga domà cronològica, di nòster “bisnòni” letterari.

Hinn questi i motivazion che l’hann convinciuu a scriv sto liber inscì important ò ghe n’è di alter?
Gh’hoo lassaa ai Lombard la grammatica, i fiab, i Vangeli, el lessich; adèss ghe lassi la letteradura. Questa l’è la stòria de l’evoluzion del penser, ma vista de la part del dialett: opposizion, contestazion, missa in ciar, vers la coltura ‘official’.
Gh’emm ona letteradura importanta, che la gh’ha nient de invidià ai letteradur nazionai. Emm scopert i font che fànn de Milan ona città europea. Adess gh’emm de toeunn coscienza! Chi gh’ha oregg ch’el scolta!

Spess, quand se parla de lingua local ò dialett, gh’è el pregiudizzi che se parla de ona ròbba de andeghee, fada per vegg nostalgich foeura del mond, e quindi inutila. L’è pròppi inscì, oppur anca la letteradura milanesa e scrivuda in milanes la pò vess d’attualità? Se pensi, per esempi, a la discussion che la s’è trada in pee sul federalism e su la devoluzion, me vegn in ment l’idea del Pòrta su l’autonomia, inscì ben spiegada in del Brindes per l’entrada del Franzesch primm a Milan.
I dialett hinn pussee vegg che la lingua. El Latin el s’è formaa de quatter ò pussee dialett de l’Italia central. L’Italian el s’è formaa su la base di dialett de la Penisola.
El Pòrta l’ha scernii el dialett e in dialett l’ha scritt per di rason politich el primm inno ch’el ghe domandava l’autonomia a l’imperador.

Grammatica, vocabolari e letteradura: tutt quell che on dialett el gh’ha per vess consideraa ona lingua oramai ghe l’emm o nò? Oppur gh’èmm anmò tanto de fà per vinc la nòstra battaglia contra la “coltura” official, come l’ha faa el Pòrta e el Parini cont el Giordani e l’Onofrio Branda, e prima de lor el Maggi?
El Maggi, el Parini, el Pòrta, el Tessa e anca el Giordani eren di persònn onest, che difendeven on ponto de vista plausibil. El Branda l’era on stipendiaa. Var nanca la pèna de parlann.

Dato che l’è anmò on fiolett, el ne pò dì in anteprima i sò pròssim progett?
Saria content de dimostrà che el Pirandello e el Kafka gh’hann certi sò radis in del Goethe. Nissun le sospetta ma l’è inscì: ghe reussiroo?

Grazie ancamò per tuccsòss e auguri de coeur per on bon laorà!
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Montrer les messages depuis:   
Créer un nouveau sujet Répondre au sujet Forum Babel Index -> Le mot du jour
Page 1 sur 1









phpBB (c) 2001-2008