Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
Auteur |
Message |
Nikura
Inscrit le: 08 Nov 2005 Messages: 2035 Lieu: Barcino / Brigantio
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 2:47 |
|
|
L'occitan es una lenga richa per lo fach qu'es una lenga variaa suéivant las regions dins las qualas òm la parla. Siéu segur que chascun aurè ben de mòts e d'expressions tipics de son vilatge/vila/region e que nos voudrè far partajar, beilant, es clar, una explicacion de çò que vòl dire...
Començo per de mòts tipics dau briançonés :
bàbi, bàbbi : grapaud (se dis perèu pejorativament per "los italians")
bajanèl, banasta : quauqu'un pau idiot
baroriar : parlar com' una comaire
bòt : dròlle
brèl/brèu/bròu : canalha
los cachi : (solament dins mon viarar) los òmes s'apèlon com' aquò entre elos.
caire : costat (de caire = de costat, fr. penché)
carcavelhar : parlar, discutar
chima : vin
chimassa : fr. ivrogne
lo crusò [kRy'zo] : pichòta lampa (aquò se dis en arpitan savòiart "crouézhu", "croué" = pichòt + "zhu(s)" = jus, suc, que s'aplica au lume)
curla : marit chin
lo dalh/dal/dei/dà : la fauç
lo darbon/trapon : la taupa/talpa
decò : abreviacion de "de còp" = perèu, tamben
esqüèt : l'espina
la gargari : los pichons
lamban : quauqu'un que lacha "traîner" sos pèds
machar : manjar
mansièr : persona charjaa de velhar a l'administracions deis canals e de la copa dau bòsc dins chasque comuna (i a encara dins las valaas italianas de mansièrs qu'avion plus de poder que los maires)
lo meiratge : fach de montar viure tot l'estiéu en pichòts chalets d'alpatge
mendic/mendiá : dròlle/dròlla
lo murèt : marmòta (syn: dormilhosa)
las nonas [nuna] : (solament dins mon viarar) las fenas s'apèlon com' aquò entre elas.
pelir (se) : se jaire, se coijar
pertús/partús : trauc
raissa (una bòna raissa) : lavaci, plujat, plujada
los rechampeis : dins lo Queiràs, son los estrangièrs, çòs que son pas queirassèncs.
tabasar : patar, botar, fotre un còp
trasse [tRas] : las, fatigat, marate (fr.: patraque)
trular : bèure d'alcòl, beure com' un pertús/trauc
vai l'o ? : coma vai ?
vialar/viarar : vilatge, fr. villar(d)
N'ajotaréi d'autres se me venon a l'esprit...
Dernière édition par Nikura le Friday 04 May 07, 15:27; édité 1 fois |
|
|
|
|
Geremi
Inscrit le: 12 Jan 2006 Messages: 181 Lieu: Nissa
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 13:27 |
|
|
bàbi, bàbbi : grapaud A Nissa, esista finda babi
bajanèl, banasta : quauqu'un pau idiot A Nissa, esista banastre mi sembla
Quauque mot (bessai) tipicou doù Nissart:
finda: tamben
tabalori gaire serious
manja ceba, caga blea: noumenaia dei Nissart, vi fau pas pus d'esplicacioun
seguran: noumenaia dei Nissart, "enfant de Catarina Segurana" eroina nissarda durant l'assedi de Nissa per lu francès et lu turc
blec: pichin vin
Propi: dau bouòn |
|
|
|
|
Bastian
Inscrit le: 06 Jan 2007 Messages: 98 Lieu: Nissa
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 13:40 |
|
|
Geremi a écrit: | bàbi, bàbbi : grapaud A Nissa, esista finda babi
bajanèl, banasta : quauqu'un pau idiot A Nissa, esista banastre mi sembla | Ahí
Geremi a écrit: | manja ceba, caga blea: noumenaia dei Nissart, vi fau pas pus d'esplicacioun | Lu manja-ceba son pas lu nissarts, mas aquelu de Falicon, crèsi (mas s'en batèm, son que de manja municion ).
Mi ven aquò per lo moment, sabi pas s'es pròpi nissart ò non:
- Pista-fum: celui qui brasse de l'air (l'i a finda l'espression "laurar la mar" qu'es la mema idèa)
- Falabrac: dificile de revirar aquò en francès... Entre le "bras-cassé", l'incompétant et le gars pas sérieux...
- Brula-palhassa: aquò es per lu gròs fenhantás
- Rascla-chemineia: ramoneur
- Ficanas: per lu curiós
- Lo pastrolh: l'art de cancanner
- Ratapinhata: chauve-souris
... |
|
|
|
|
Lou caga-blea
Inscrit le: 05 Sep 2006 Messages: 513 Lieu: Nissa
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 15:02 |
|
|
Estofa-babi: les Français parlent plutôt d'"étouffe-chrétien".
Le niçois a beaucoup de formations de ce type (syntagme verbe-complément lexicalisé; ficanas en est un):
rompe-balas/rompe-tantifla/rompe-tati...: dois-je vraiment traduire ? (tantifla = pomme de terre, ici avec un léger glissement de sens...).
un saute-mi-davant: un sans-gêne.
Li a tanben l'espression "tant totun m'en calavi", qu'es pròpi nissarda (lit. "de toute façon je me cassais la gueule"). Mi rapèli plus de dont tira origina aquesta espression foarça usada. |
|
|
|
|
Bastian
Inscrit le: 06 Jan 2007 Messages: 98 Lieu: Nissa
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 15:15 |
|
|
Lou caga-blea a écrit: | Estofa-babi: les Français parlent plutôt d'"étouffe-chrétien". | Finda stofa-gari
Lou caga-blea a écrit: | rompe-balas/rompe-tantifla/rompe-tati...: dois-je vraiment traduire ? (tantifla = pomme de terre, ici avec un léger glissement de sens...). | Rompe-tatà, finda, qu'a donat lo nom doù "Kop" de suportaires de balon-pen de Nissa : ARN (Armada Rompe-tatà Nissa)
Lou caga-blea a écrit: | Li a tanben l'espression "tant totun m'en calavi", qu'es pròpi nissarda (lit. "de toute façon je me cassais la gueule"). Mi rapèli plus de dont tira origina aquesta espression foarça usada. | Crèsi que ven de l'istòria d'un mounge qu'avìa caminat sus un aë e que s'es estramassat en volant calar de l'animau davant tot lo monde. Per pas si perdre la faça, diguèt: "Tant totun m'en calavi" |
|
|
|
|
Lou caga-blea
Inscrit le: 05 Sep 2006 Messages: 513 Lieu: Nissa
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 15:28 |
|
|
Ahí, cresi pròpi qu'era un estòria com'aquela...
E per lo plesir, adjónhi:
caga-en-bralha, en parlant des enfants qui ne sont pas encore propre. Es tanben lo nom dei bralhas "a la mòda", sonadi "baggies" en francés. |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 19:03 |
|
|
Beh moi j'en ai pas beaucoup pour le moment qu'ils me viennent à l'esprit.
Ceux qui me viennent à l'esprit sont :
- Tirasang = vampire
- Ratapenada = chauve-souris
- Maumaridat = pingouin
- sanjar = changer (subretot marsilhés aquesto)
Je vais encore un peu chercher...
caga-en-bralha chez nous ici c'est caga au bralha presque pareil |
|
|
|
|
Nikura
Inscrit le: 08 Nov 2005 Messages: 2035 Lieu: Barcino / Brigantio
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 23:57 |
|
|
En gavòt, se dis "ratapenaa" [Ratapna:] (Ubàia: "ratapenàia"). Mas en briançonés se dis "rat-penat" [Ratp2nat].
Aquò se dis perèu en catalan :
ratpenat, ratapinyada |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 23:59 |
|
|
Lo briançonés per ratapenada es masculin ? |
|
|
|
|
Nikura
Inscrit le: 08 Nov 2005 Messages: 2035 Lieu: Barcino / Brigantio
|
écrit le Wednesday 25 Apr 07, 0:39 |
|
|
Non, es feminin.
Es una fòrma un pau estrange... se dis "la ratpenat". E estranjament meme, se prononça lo /-t/ final. Benlhèu la fòrma es "la rat(a)penate". Mas es estrange pèrque se dis "l'ràt" [lRE] au masculin. Normalment, los feminins achavan en -a [o]... |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Wednesday 25 Apr 07, 2:31 |
|
|
Vòc qu'es extrani... beh dins totei lei lengas vò parlar l'a e l'aurà sempre d'excepciens |
|
|
|
|
Geremi
Inscrit le: 12 Jan 2006 Messages: 181 Lieu: Nissa
|
écrit le Saturday 28 Apr 07, 14:47 |
|
|
(a)capì:comprendre
emparà:apprendre
Cresi que sian lu soulet à dire acò. |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Saturday 28 Apr 07, 15:39 |
|
|
Per capi nani...
En maritim :
Capir = comprendre (capi en grafia mistralenca). |
|
|
|
|
Bastian
Inscrit le: 06 Jan 2007 Messages: 98 Lieu: Nissa
|
écrit le Saturday 28 Apr 07, 18:57 |
|
|
acapir = bien comprendre |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Saturday 28 Apr 07, 19:28 |
|
|
Lo maritim es pròchi dau niçart per unei cavas... acapir si disse pas aqui... |
|
|
|
|
|