Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
Auteur |
Message |
giòrss
Inscrit le: 02 Aug 2007 Messages: 2778 Lieu: Barge - Piemont
|
écrit le Tuesday 09 Oct 07, 0:55 |
|
|
Lou piamountes l'é 'na lenga intermedia ëntra l'ousitan e lou piémountèis turinés.
Quësta lenga se parla alhi pé dle mountanhe e soue carateristique prënsipale soun:
- la prezença de l'articoul "lou", a diferença del nourmal "ël" piémountèis
- la desinença en "-ën" dlhi verb a la tèrça përsouna plural (lourèit manjën, parlën, cantën), countra quëla ën "-ou" (lour a manjou, a parlou, a cantou)
- la desinença en "-ës" dlhi verb a la sgounda përsouna singular (ti manjës) countra quëla ën "-e" (ti 't manje)
- l'asença dë partichele prounouminale doublhe:
-mi countra mi i
-ti ti 't
-quièl quièl a
-nouièit noui i
-vouièit voui a
-lourèit lour a
La bariera ëntra questa manera dë parlé e l'ousitan passa mas o menou a metà dle valade. Maraman quë lou piémountèis avança, lou piamountés së pèrt, ën counsiderassioun dël fait quë sia counsiderà pà fin e menou sivìl.
Soei a disposission dë qui vourëssa d'infourmassioun ulteriour. |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Tuesday 09 Oct 07, 1:31 |
|
|
Fai una presentacien dau piemotés quand vòs |
|
|
|
|
Lou caga-blea
Inscrit le: 05 Sep 2006 Messages: 513 Lieu: Nissa
|
écrit le Tuesday 09 Oct 07, 14:43 |
|
|
Mercí per aquesti precisions. A Nissa si di que l'emplec de la desinença -o (/-u/) per la 3a persona dau pl. de la conjugason (/'kantu/ au luèc de /'kanton/) es un'enfluença dau pimontés, portada per lu nombrós Pimontés que son arribats a Nissa au sècolo passat. |
|
|
|
|
giòrss
Inscrit le: 02 Aug 2007 Messages: 2778 Lieu: Barge - Piemont
|
écrit le Tuesday 09 Oct 07, 16:09 |
|
|
Përdouna së të respoundou en grafia dë l'ëscolo dou Po, ma l'é l'unica quë rendeia bin mè patouà.
La dezinénça ën -ou a la tèrça përsouna, propia dël piémountèis e pà dël piamountés, deriva efetivament de 'na fourma pì antica ën -oun, quë 'ncoû pì anticament sounava -ount. Fourma coumuna bou lou arpitan cizalpìn.
I é ëncoû dë pais ën Piamount dounda së dis "-oun", bele quë sihën pais d'area turinéza.
Poel d'essi daboun quë l'ëmplhéc quë së fa Niça de "-ou" 'ënnéìa dël piémountèis dë Turìn. Parlé parèi, naturalment, faziha pì fin. D'aouta part, i nobil dë Niça parlavën tuit turinés.
Al countrari, nosta tèrça persouna en -ën deriva dë 'na fourma pì velha en -an, quë se mantén ëncoû ëntë la parlada (arcaicizanta) dë la zona de Ivréia (Ivrea), a Nort dë Turìn, ën diressioun d'Aousta. |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Wednesday 10 Oct 07, 2:36 |
|
|
Mercés per n'aver explicar tot aquò |
|
|
|
|
giòrss
Inscrit le: 02 Aug 2007 Messages: 2778 Lieu: Barge - Piemont
|
écrit le Wednesday 10 Oct 07, 10:01 |
|
|
S'un voel ëscouté lou piamountés parlà, 'ta quë vizita le valade dë Couni. Melh le basse valade, përquè ëntle aoute së parla ousitan alpin.
La zona de Pinaroel/Pinerolo (Turin) parlava piamountés, ëntle basse valade, ma jumai pì nhun lou utiliza. Lou dialèt Sënjanin dë Luzèrna (parlada dli Valdés), ën Val Péli, l'éra dë piamountés. |
|
|
|
|
Luc de Provence
Inscrit le: 11 Jul 2007 Messages: 682 Lieu: Marseille
|
écrit le Wednesday 10 Oct 07, 19:05 |
|
|
Grazie Giorss per tutte queste indicazioni sul dialetto Piemontese davvero appassionanti !
Io fin ora avevo studiato i dialetti Meridionali ( Sic. Nap. Pugl. ) e sapevo poche cose sui dialetti Settentrionali ( non dico Padani perchè questa parola mi agghiaccia il sangue ).
Con Internet studio un po di Milanese e di Romagnolo ( interessantissime le somiglianze e comune derivazioni dal Latino in Romagnolo e Francese !!! ).
ciao
Luc |
|
|
|
|
giòrss
Inscrit le: 02 Aug 2007 Messages: 2778 Lieu: Barge - Piemont
|
écrit le Wednesday 10 Oct 07, 23:12 |
|
|
Il sangue non ti deve gelare...la geografia è una cosa e la politica un'altra. La linguistica un'altra ancora.
La padania politica non è mai esistita. Quanto a quella linguistica, il Veneto è cosa a sè. Lombardia e Piemonte presentano grandi affinità e grandi differenze. Per certi versi, il piemontese è più simile al catalano, che non al veneto. |
|
|
|
|
catoc
Inscrit le: 21 Nov 2005 Messages: 235 Lieu: occitania
|
écrit le Thursday 11 Oct 07, 18:21 |
|
|
Hiruma a écrit: | Fai una presentacien dau pieamountés quand vòs | si j'ai bien compris |
|
|
|
|
giòrss
Inscrit le: 02 Aug 2007 Messages: 2778 Lieu: Barge - Piemont
|
écrit le Thursday 11 Oct 07, 19:25 |
|
|
Quant l'avrai ën poc dë temp, farai 'na prezentassioun coumpleta. |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Wednesday 17 Oct 07, 12:06 |
|
|
Diga-mi, l'a mai d'una grafia en piemontés ? Mai d'una varianta ? |
|
|
|
|
giòrss
Inscrit le: 02 Aug 2007 Messages: 2778 Lieu: Barge - Piemont
|
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Wednesday 17 Oct 07, 15:37 |
|
|
Mercés per lei liames !
Mai es la muma lenga, nani ? |
|
|
|
|
giòrss
Inscrit le: 02 Aug 2007 Messages: 2778 Lieu: Barge - Piemont
|
écrit le Wednesday 17 Oct 07, 22:04 |
|
|
Alors...sont deux formes differentes de neolatin occidental gallo-italique.
Le piemontèis est plus influencé par les dialects de la Lombardie (à travers du dialect piemontais astesan-monferrin de la zone d' Asti et Casale et par le milanais)...et apres est influencé par le français officiel, qui parlaient les nobles et le roi...
Comme dialect de la ville a aussi des mots qui viennent du espagnol castillan du siecle XVI-XVII, quand on parlaient aussi espagnol à cour en fonction anti-française (par ex. le mot "criada", en espagnol "creada", que en piamountés par contre c'est "sirvénta")
Le piàmountés/piémountés est une langue plus archaique et plus proche à l'occitan.
Ex.
fr. "eau" piemontèis "aqua"(pr. akua) piamountés "éva" occitan "aiga/aigo"
awa>aiwa>aigwa>aiga/aigo
awa>aiwa>aivwa>aiva>éva
Tous les deux compartent les desinences en -é (fr. -er) |
|
|
|
|
ramon Animateur
Inscrit le: 13 Jan 2005 Messages: 1395 Lieu: Barcelone, Espagne
|
écrit le Thursday 18 Oct 07, 8:45 |
|
|
En espagnol c’est bien “criada”.
“Creada" est le participe passé (féminin) du verbe crear = créer
Synonyme de « criada » = « sirvienta » |
|
|
|
|
|