Curiositats del català

[Falgoní]

Avui a classe de lingüística la professora Carme Junyent (que té diversos llibres publicats) ens ha dit una cosa curiosa del català. Es veu que formem uns compostos de paraules l'origen dels quals es troba en el substrat pre-romànic. Segons ens ha dit, es tracta d'un residu de caràcter polisintètic en el català, es a dir d'un tipus de formació de paraules que segueix uns criteris semblants als de les llengües polisintètiques, com ara l'inuktitut, que té aquelles paraules tan llargues. I el més curiós és que no hi ha cap altra llengua europea que faci res semblant, excepte l'occità que ho fa una mica, segons se'ns deia. És el cas de paraules com colltorçar, capgirar... No sé si hi ha altres formacions que també tenen aquestes característiques. Ho serien, per exemple: caragirat, panxacontent, llenguallarg, migpartit, malaguanyat... ? Què us sembla?

Una altra curiositat. Antropològicament és força generalitzat que el costat esquerre és dolent i el dret bo, anar endavant és bo i endarrere dolent. Doncs bé, totes les llengües romàniques usen l'arrel que prové de dreta per dir ensinistrar, excepte el català, que usa l'arrel d'esquerra. Mireu, en castellà és adiestrar, en frances dresser, i en portuguès i en italià... però en català, ensinistrar. Ves quina cosa!