La pronunciació de -nys com [-ɲtʃ]

[Keko_dc]

Darrerament m'he adonat que ningú pronuncia la paraula anys com es degut, és a dir, ['aɲs], sinó que tothom ho pronuncia com ['aɲtʃ], i això amb qualsevol paraula que finalitzi amb -nys (com "parany").
La meva pregunta és la següent, això passa a tot arreu o només en el degradat parlar barceloní?

[Castells]

Vols dir anys pronunciat anytx? És que no veig bé el que has escrit.

Em pense que aquest fenomen fonètic és bastant habitual i també passa amb altres combinacions de consonants a la fi de paraula.
Com ara la terminació "ts" a voltes és pronunciada com "tx". Ex: tots també es sent pronunciada totx.

Les terminacions "xts" i "scs" de per exemple texts i foscs són absolutament tradicionals en català i han estat substituïdes en l'escriptura moderna per textos i foscos, tot al·legant una suposada dificultat de pronunciació que també es presenta en altres combinacions consonàntiques que no han patit la mateixa sort (sortosament). Per exemple, si hom vol pronunciar clarament forns amb les seues 3 consonants trobarà dificultats que no han portat els lingüistes i escriptors a canviar forns per fornos...

És un tema interessant aquest de la pronunciació dels grups consonàntics...
Una abraçada.

[Nikura]

Jo penso que dic alguna cosa entre "anys" i "anyx",. Però no sóc un natiu... això no compta doncs.

L'explicació és fonològica, millor dit, articulatòria. El so "ny" és palatal mentre la /s/ és alveolar. Sabent que entre les palatals i les alveolars estan les post-alveolars (x i j), sembla lògic que quan se segueixen una palatal i una alveolar, l'alveolar es torni una mica o completament post-alveolar.
Si apareix una africada (tx) és perquè entre la realització de la ny i la de la s o més bé del x, la boca passa d'une realització nasal (ny) a una fricativa (s) i entre els dos, es pot formar una mena de plosivitat : la plosiva corresponent sent la /t/ es forma una africada.

Passa el mateix en francès per exemple, amb el nom de la ciutat d'Annecy a Savòia. Pronunciat [ansi] amb caiguda de la "e muda" com la diem, se sent molta gent que diu [antsi]. A mig camí entre la realització de la /n/ i de la /s/ està la /t/. Per això se sent.
És igual per "temps" en català. Molta gent no diu la -p- i en regla general no s'ha de dir. Però al final, fins i tot puristes que saben que no s'ha de dir la diran perquè entre la realització de la /m/ i la d'una /s/, es passa per la d'una /p/. Se sent poquet, però se sent i també es veu si es mira això en un sonagrama, és inevitable...

I evidentment, aquest tipus de fenòmens fa part del munt de coses que fan, a poc a poc, evolucionar les llengües diferentment les unes de les altres.

[ssorgatem]

Nikura, ets el meu ídol!

jo pronuncio més aviat "ansh" o "mensh" (sh com la sh anglesa o la sch alemanya), de manera que pronuncio igual menys que Mensch (humà, en alemany)

hi ha altres fenòmens d'aquest tipus, com dir "semmana" o "amell lla" en comptes de setmana o ametlla.

I alguna irregularitat en la pronunciciód el tipus de la de la paraul "llavors"

Qun és adverbi de temps, es pronuncia /llavors/ (tal qual, no sé com posar símbols fonétics xD), però quan és el plural de "llavor"(/llavó/) es pronuncia /llavós/. No sé si això passa a més llocs o només al meu poble i rodalies xD

[Castells]

[Keko_dc]

Parlant de [ʎa'bos] i de [ʎa'bɔrs] em fa gràcia quan la gent barreja els termes "aleshores" i "llavors" i el resultat es un "allavorens" o "allavores".
I de fet, crec que mai he sentit "menys" com [mɛɲs/meɲs], sempre he sentit [mɛɲtʃ/meɲtʃ]
Si voleu utilitzar el AFI, teniu les lletres a www.en.wikipedia.org/wiki/IPA
Jo sempre l'uso, es fantàstic.

[Castells]

[ssorgatem]

Pot ser que la paraula italiana allora i la francesa alors tinguin el mateix origen que llavors i aleshores, doncs?

Castells, ets el meus egon ídol xD

[Castells]