Projet Babel forum Babel
Contact - Règles du forum - Index du projet - Babéliens
INSCRIPTION - Connexion - Profil - Messages personnels
Clavier - Dictionnaires

Dictionnaire Babel

recherche sur le forum
Mòts e expressions de vòstre païs - Forum langue d'oc - Forum Babel
Mòts e expressions de vòstre païs
Aller à la page 1, 2, 3  Suivante
Créer un nouveau sujet Répondre au sujet Forum Babel Index -> Forum langue d'oc
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant
Auteur Message
Nikura



Inscrit le: 08 Nov 2005
Messages: 2035
Lieu: Barcino / Brigantio

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 2:47 Répondre en citant ce message   

L'occitan es una lenga richa per lo fach qu'es una lenga variaa suéivant las regions dins las qualas òm la parla. Siéu segur que chascun aurè ben de mòts e d'expressions tipics de son vilatge/vila/region e que nos voudrè far partajar, beilant, es clar, una explicacion de çò que vòl dire...


Començo per de mòts tipics dau briançonés :

bàbi, bàbbi : grapaud (se dis perèu pejorativament per "los italians")
bajanèl, banasta : quauqu'un pau idiot
baroriar : parlar com' una comaire
bòt : dròlle
brèl/brèu/bròu : canalha
los cachi : (solament dins mon viarar) los òmes s'apèlon com' aquò entre elos.
caire : costat (de caire = de costat, fr. penché)
carcavelhar : parlar, discutar
chima : vin
chimassa : fr. ivrogne
lo crusò [kRy'zo] : pichòta lampa (aquò se dis en arpitan savòiart "crouézhu", "croué" = pichòt + "zhu(s)" = jus, suc, que s'aplica au lume)
curla : marit chin
lo dalh/dal/dei/dà : la fauç
lo darbon/trapon : la taupa/talpa
decò : abreviacion de "de còp" = perèu, tamben
esqüèt : l'espina
la gargari : los pichons
lamban : quauqu'un que lacha "traîner" sos pèds
machar : manjar
mansièr : persona charjaa de velhar a l'administracions deis canals e de la copa dau bòsc dins chasque comuna (i a encara dins las valaas italianas de mansièrs qu'avion plus de poder que los maires)
lo meiratge : fach de montar viure tot l'estiéu en pichòts chalets d'alpatge
mendic/mendiá : dròlle/dròlla
lo murèt : marmòta (syn: dormilhosa)
las nonas [nuna] : (solament dins mon viarar) las fenas s'apèlon com' aquò entre elas.
pelir (se) : se jaire, se coijar
pertús/partús : trauc
raissa (una bòna raissa) : lavaci, plujat, plujada
los rechampeis : dins lo Queiràs, son los estrangièrs, çòs que son pas queirassèncs.
tabasar : patar, botar, fotre un còp
trasse [tRas] : las, fatigat, marate (fr.: patraque)
trular : bèure d'alcòl, beure com' un pertús/trauc
vai l'o ? : coma vai ?
vialar/viarar : vilatge, fr. villar(d)

N'ajotaréi d'autres se me venon a l'esprit...


Dernière édition par Nikura le Friday 04 May 07, 15:27; édité 1 fois
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Geremi



Inscrit le: 12 Jan 2006
Messages: 181
Lieu: Nissa

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 13:27 Répondre en citant ce message   

bàbi, bàbbi : grapaud A Nissa, esista finda babi
bajanèl, banasta : quauqu'un pau idiot A Nissa, esista banastre mi sembla

Quauque mot (bessai) tipicou doù Nissart:

finda: tamben
tabalori gaire serious
manja ceba, caga blea: noumenaia dei Nissart, vi fau pas pus d'esplicacioun
seguran: noumenaia dei Nissart, "enfant de Catarina Segurana" eroina nissarda durant l'assedi de Nissa per lu francès et lu turc
blec: pichin vin
Propi: dau bouòn
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Bastian



Inscrit le: 06 Jan 2007
Messages: 98
Lieu: Nissa

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 13:40 Répondre en citant ce message   

Geremi a écrit:
bàbi, bàbbi : grapaud A Nissa, esista finda babi
bajanèl, banasta : quauqu'un pau idiot A Nissa, esista banastre mi sembla
Ahí

Geremi a écrit:
manja ceba, caga blea: noumenaia dei Nissart, vi fau pas pus d'esplicacioun
Lu manja-ceba son pas lu nissarts, mas aquelu de Falicon, crèsi (mas s'en batèm, son que de manja municion très content ).

Mi ven aquò per lo moment, sabi pas s'es pròpi nissart ò non:
- Pista-fum: celui qui brasse de l'air (l'i a finda l'espression "laurar la mar" qu'es la mema idèa)
- Falabrac: dificile de revirar aquò en francès... Entre le "bras-cassé", l'incompétant et le gars pas sérieux...
- Brula-palhassa: aquò es per lu gròs fenhantás
- Rascla-chemineia: ramoneur
- Ficanas: per lu curiós
- Lo pastrolh: l'art de cancanner
- Ratapinhata: chauve-souris
...
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Lou caga-blea



Inscrit le: 05 Sep 2006
Messages: 513
Lieu: Nissa

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 15:02 Répondre en citant ce message   

Estofa-babi: les Français parlent plutôt d'"étouffe-chrétien".
Le niçois a beaucoup de formations de ce type (syntagme verbe-complément lexicalisé; ficanas en est un):
rompe-balas/rompe-tantifla/rompe-tati...: dois-je vraiment traduire ? (tantifla = pomme de terre, ici avec un léger glissement de sens...).
un saute-mi-davant: un sans-gêne.

Li a tanben l'espression "tant totun m'en calavi", qu'es pròpi nissarda (lit. "de toute façon je me cassais la gueule"). Mi rapèli plus de dont tira origina aquesta espression foarça usada.
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Bastian



Inscrit le: 06 Jan 2007
Messages: 98
Lieu: Nissa

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 15:15 Répondre en citant ce message   

Lou caga-blea a écrit:
Estofa-babi: les Français parlent plutôt d'"étouffe-chrétien".
Finda stofa-gari

Lou caga-blea a écrit:
rompe-balas/rompe-tantifla/rompe-tati...: dois-je vraiment traduire ? (tantifla = pomme de terre, ici avec un léger glissement de sens...).
Rompe-tatà, finda, qu'a donat lo nom doù "Kop" de suportaires de balon-pen de Nissa : ARN (Armada Rompe-tatà Nissa) Clin d'œil

Lou caga-blea a écrit:
Li a tanben l'espression "tant totun m'en calavi", qu'es pròpi nissarda (lit. "de toute façon je me cassais la gueule"). Mi rapèli plus de dont tira origina aquesta espression foarça usada.
Crèsi que ven de l'istòria d'un mounge qu'avìa caminat sus un aë e que s'es estramassat en volant calar de l'animau davant tot lo monde. Per pas si perdre la faça, diguèt: "Tant totun m'en calavi" sourire
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Lou caga-blea



Inscrit le: 05 Sep 2006
Messages: 513
Lieu: Nissa

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 15:28 Répondre en citant ce message   

Ahí, cresi pròpi qu'era un estòria com'aquela...

E per lo plesir, adjónhi:

caga-en-bralha, en parlant des enfants qui ne sont pas encore propre. Es tanben lo nom dei bralhas "a la mòda", sonadi "baggies" en francés.
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Hiruma



Inscrit le: 21 Aug 2006
Messages: 608
Lieu: Occitania

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 19:03 Répondre en citant ce message   

Beh moi j'en ai pas beaucoup pour le moment qu'ils me viennent à l'esprit.

Ceux qui me viennent à l'esprit sont :
- Tirasang = vampire
- Ratapenada = chauve-souris
- Maumaridat = pingouin
- sanjar = changer (subretot marsilhés aquesto)

Je vais encore un peu chercher...

caga-en-bralha chez nous ici c'est caga au bralha presque pareil mort de rire Clin d'œil
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Nikura



Inscrit le: 08 Nov 2005
Messages: 2035
Lieu: Barcino / Brigantio

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 23:57 Répondre en citant ce message   

En gavòt, se dis "ratapenaa" [Ratapna:] (Ubàia: "ratapenàia"). Mas en briançonés se dis "rat-penat" [Ratp2nat].

Aquò se dis perèu en catalan :
Catalogne ratpenat, ratapinyada
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Hiruma



Inscrit le: 21 Aug 2006
Messages: 608
Lieu: Occitania

Messageécrit le Tuesday 24 Apr 07, 23:59 Répondre en citant ce message   

Lo briançonés per ratapenada es masculin ?
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Nikura



Inscrit le: 08 Nov 2005
Messages: 2035
Lieu: Barcino / Brigantio

Messageécrit le Wednesday 25 Apr 07, 0:39 Répondre en citant ce message   

Non, es feminin.
Es una fòrma un pau estrange... se dis "la ratpenat". E estranjament meme, se prononça lo /-t/ final. Benlhèu la fòrma es "la rat(a)penate". Mas es estrange pèrque se dis "l'ràt" [lRE] au masculin. Normalment, los feminins achavan en -a [o]...
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Hiruma



Inscrit le: 21 Aug 2006
Messages: 608
Lieu: Occitania

Messageécrit le Wednesday 25 Apr 07, 2:31 Répondre en citant ce message   

Vòc qu'es extrani... beh dins totei lei lengas vò parlar l'a e l'aurà sempre d'excepciens Clin d'œil
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Geremi



Inscrit le: 12 Jan 2006
Messages: 181
Lieu: Nissa

Messageécrit le Saturday 28 Apr 07, 14:47 Répondre en citant ce message   

(a)capì:comprendre
emparà:apprendre

Cresi que sian lu soulet à dire acò.
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Hiruma



Inscrit le: 21 Aug 2006
Messages: 608
Lieu: Occitania

Messageécrit le Saturday 28 Apr 07, 15:39 Répondre en citant ce message   

Per capi nani...

En maritim :
Capir = comprendre (capi en grafia mistralenca).
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Bastian



Inscrit le: 06 Jan 2007
Messages: 98
Lieu: Nissa

Messageécrit le Saturday 28 Apr 07, 18:57 Répondre en citant ce message   

acapir = bien comprendre
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Hiruma



Inscrit le: 21 Aug 2006
Messages: 608
Lieu: Occitania

Messageécrit le Saturday 28 Apr 07, 19:28 Répondre en citant ce message   

Lo maritim es pròchi dau niçart per unei cavas... acapir si disse pas aqui...
Voir le profil du Babélien Envoyer un message personnel
Montrer les messages depuis:   
Créer un nouveau sujet Répondre au sujet Forum Babel Index -> Forum langue d'oc Aller à la page 1, 2, 3  Suivante
Page 1 sur 3









phpBB (c) 2001-2008