Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
Auteur |
Message |
ssorgatem
Inscrit le: 18 Apr 2007 Messages: 65 Lieu: Calafell, Catalunya, España
|
écrit le Sunday 22 Apr 07, 19:20 |
|
|
Primer, poso aquesta comparació bastant curiosa:
dónde
onde -(galleg, i crec que aragonés i asturià també)
onte -( em sembla que ho he vist en occità, també en català del meu poble)
ont
on
Es que al veure com és en occità, m'he adonat que en català, com a minim al meu poble (Calafell, costaner, dins el bloc central, en transició entre barceloní i tarragoní) a vegades se sent la t darrera l'"on" i a vegades fins i tot es diu onte (amb neutralització de la e), per exemple, al preguntar " On és?" es pronuncia,a qui, "ontès?" o "On vulguis" pronunciat "Onta vulguis".
Algú té alguna explicació per a això? |
|
|
|
|
Hiruma
Inscrit le: 21 Aug 2006 Messages: 608 Lieu: Occitania
|
écrit le Sunday 22 Apr 07, 19:25 |
|
|
També es diu "onte" en occità, en Provença per exemple s'utilitza :
- onte / monte
Perdoneu pel meu català |
|
|
|
|
Castells
Inscrit le: 07 Feb 2007 Messages: 260 Lieu: País Valencià
|
écrit le Sunday 22 Apr 07, 19:47 |
|
|
Tots venen del llatí unde.
L'adverbi on a voltes es pronuncia amb una t final de d etimològica: on-t
A algunes comarques es reforça amb la preposició a al principi: a-on-t
També a voltes s'intercala un so [v] o [w] per reforçar l'iod: a-u-on-t
També pot aparéixer la e final: a-u-on-t-e
Tot açò dóna lloc a diverses combinacions: on, ont, onte, a on, a ont, auont, avont...
En occità passa el mateix o semblant. A un fil ja parlàvem d'açò:
http://projetbabel.org/forum/viewtopic.php?t=8521&highlight=
Dernière édition par Castells le Sunday 22 Apr 07, 19:50; édité 1 fois |
|
|
|
|
ssorgatem
Inscrit le: 18 Apr 2007 Messages: 65 Lieu: Calafell, Catalunya, España
|
écrit le Sunday 22 Apr 07, 19:49 |
|
|
ara que ho dius el auont també se sent molt.
Llavors deu passar el mateix amb el dove italià. Com m'agradaria saber llatí... |
|
|
|
|
ramon Animateur
Inscrit le: 13 Jan 2005 Messages: 1395 Lieu: Barcelone, Espagne
|
écrit le Sunday 22 Apr 07, 21:44 |
|
|
Em sembla que això ve de lluny. Estic llegint "Breu història de la llengua catalana", de Coloma Lleal. Diu que hi ha documents del segle XVIII en els que el relatiu de lloc "on" presentava la forma "ahon(t)". És clar que això passava abans de que algú posés ordre en el caos que era la maltractada llengua catalana.
Trobo un cert paral·lelisme amb el castellà "a dónde" i "en dónde". La "a" inicial de "ahon(t)" seria, doncs, una preposició de direcció o de lloc. |
|
|
|
|
Falgoní
Inscrit le: 28 Jun 2006 Messages: 78 Lieu: Catalunya
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 11:13 |
|
|
La "a" dins "ahont" i variants podria ser una preposició, però em sembla que abans d'assegurar-ho hem de demostrar que no és simplement un recolzament fonètic. Potser l'orígen és una preposició que ara ha perdut la funció de preposició i només té valor fonètic. Si veiéssim aquesta "a" en dialectes de fonètica molt diferent que no necessiten cap "a" de recolzament, això podria voler dir que realment era o és una preposició. |
|
|
|
|
Castells
Inscrit le: 07 Feb 2007 Messages: 260 Lieu: País Valencià
|
écrit le Tuesday 24 Apr 07, 15:26 |
|
|
@Falgoní:
- Per quin motiu seria necessari una a com a recolzament fonètic i per què es faria juntant una vocal amb una altra vocal sense formar un diftong?
De fet la [v] o [w] de avont/auont són recolzaments fonètics per a la pronunciació de les dues vocals no diftongades, és a dir, el recolzament fonètic acabaria demanant un altre recolzament...
- Quins són els dialectes que la necessitarien i quins els que no?
A mi em fa l'efecte que la a de a on (forma totalment majoritària si no única al País Valencià) és la mateixa a que veiem de vegades amb preposicions/adverbis com:
a prop, a sobre, a dins/dintre, a fora, etc...
A més sembla molt coherent:
- a on?
- a prop, a dins, a fora... |
|
|
|
|
Falgoní
Inscrit le: 28 Jun 2006 Messages: 78 Lieu: Catalunya
|
écrit le Wednesday 25 Apr 07, 10:17 |
|
|
Sí, tens raó. No tenia el cap gaire clar quan vaig escriure el missatge. Estava confós enmig de l'al·lomorfia del pronom "on" en el meu dialecte. Vas posar un enllaç al fil en què en parlàvem. A veure si algú s'anima a comentar-ne algun aspecte. |
|
|
|
|
|